"De la mateixa manera que anem al  gimnàs

a mantenir en forma el nostre cos físic,

val la pena fer un tipus d'entrenament

per al nostre cos mental i emocional "


D'aquesta manera comença qualsevol publicitat que, des de l'any 2010, vinc fent per donar a conèixer les activitats de Gimnàstica Emocional que realitzo.

Durant molts anys vaig jugar a bàsquet. Mai vaig ser bona botant la pilota amb la mà esquerra, em costava molt. Recordo el partit en què, d'una manera natural, vaig passar la pilota de la mà dreta a l'esquerra i ho vaig fer sense pensar-ho. Aquest moviment espontani i natural va ser fruit d'hores i hores d'entrenament. Vaig aprendre una cosa molt important:

Si vull aconseguir a un objectiu, he d'entrenar!

 

Quan vaig acabar els meus estudis de Màster en Educació Emocional i Benestar (MEEB) a la Universitat de Barcelona, ​​de la mà de Grup de Recerca i Orientació Psicopedagògica (GROP), vaig tenir una sensació entre el plaer i l'angoixa. Acabava una meravellosa formació que m'havia obert la porta a la consciència emocional, però tenia molta teoria i res de pràctica. En el meu cap ressonava el concepte de Gimnàstica Emocional que un dels meus mestres, José Luis Bimbela, havia esmentat en la seva classe. Fins i tot em vaig comprar el llibre que, amb aquest mateix nom, ell havia escrit.

Bimbela ens animava a entrenar-nos cada dia amb una taula de gimnàstica emocional on, a través de la consciència de les emocions i els pensaments que ens generaven situacions que havíem sentit durant el dia, i observant tots els errors cognitius que ell ens proposava, podíem canviar el pensament i així el nostre estat emocional.

 

Em va agradar la idea i vaig anar més enllà: 

Per què no proposar a les persones trobades setmanals

on entrenar les nostres emocions?

 

Una amiga que l'any 2009 era la Regidora de la Dona a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, quan jo li vaig parlar de que havia de fer les meves pràctiques de l'MEEB, em va proposar fer un taller amb dones afectades per la fibromiàlgia.

¡Fibromiàlgia!

I tant que havia sentit parlar de la malaltia, però no tenia ni idea dels símptomes. Tot i així, em vaig animar.

Vaig estudiar la malaltia i vaig dissenyar un programa de Consciència i Regulació Emocional per a persones amb fibromiàlgia i vaig proposar 12 tallers de dues hores de durada.

 

El primer taller va ser frustrant. Sempre he combinat la meva feina d'educadora social amb la d'animadora per a públic familiar i estic acostumada a pujar a escenaris i fer participar a tothom. Però les meves 30 dones amb fibromiàlgia no podien seguir el meu ritme!

D'aquesta experiència vam aprendre totes, jo crec que més que elles.

 

Però el taller va agradar i l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada va apostar per seguir oferint-lo. Aquí va néixer el primer Gimnàs Emocional.

Al setembre del mateix any 2010 vaig organitzar un altre a la ciutat de Manresa i també es va omplir de persones meravelloses amb ganes de millorar des de l'entrenament emocional.

Des del 2010 de forma oficial, encara que els tallers van començar el 2009, dirigeixo dos espais de gimnàstica emocional. Un a Sant Joan de Vilatorrada els dilluns al matí de 10 a 11:30 i un altre a Manresa els dimarts a la tarda de 19:30 a 21:00. Durant 6 anys també ho vaig oferir els dimecres al matí a Manresa de 10 a 11:30, però aquest, per motius laborals vaig haver de deixar-ho.

I quina diferència hi ha entre un gimnàs emocional i un taller o una formació en educació emocional o en intel·ligència emocional?

 

LA CONSTÀNCIA

 

De la mateixa manera que vaig haver de invertir hores en botar la pilota amb la mà esquerra per obtenir resultats, la consciència i la regulació emocional, requereixen hores i hores d'entrenament.

 

Jo no soc més intel·ligentment emocional perquè he estudiat un màster, ho soc perquè m'he entrenat i els asseguro que quedarien exhausts dels canvis meravellosos, quant a autonomia emocional, que aconsegueixen els i les gimnastes emocionals.

 

SOM EL QUE ENTRENEM!

 

Però perquè tothom entengui el meu concepte, sobre que és i que no és un gimnàs emocional, els explico:

Un gimnàs emocional és un espai de formació i entrenament.

No és un espai terapèutic. Els educadors emocionals, formats pel GROP, som formadors, no terapeutes.

No és un lloc on es donen receptes màgiques, cada gimnasta ha de fer el seu propi entrenament i trobar el seu propi camí cap al benestar.

L'objectiu és que cada persona s'entreni des de la seva personalitat i intel·ligències, per augmentar la seva percepció del seu benestar personal.

Es forma a través del model de Competències Emocionals de l'GROP de la Universitat de Barcelona i del que la neurociència aporta de base científica.

És un espai per a la prevenció de la salut física i mental. I és important aliar-se amb els centres de salut propers perquè sàpiguen de l'existència del gimnàs emocional. En el cas de Sant Joan de Vilatorrada, vam donar una xerrada a l'ambulatori del poble i des de llavors ens deriven persones, que no estan malaltes, però que ho acabarien estant si no troben un espai de prevenció com ho és el gimnàs emocional.

És un gimnàs perquè es planteja de forma trimestral i amb un circuit anual perquè la constància en l'entrenament generi els canvis desitjats per cada gimnasta.

No és un taller, perquè l'entrenament mínim és de 3 mesos, i l'important, no són tant les hores que s'entrenen, sinó la durada en el temps. A tall d'exemple els explicaré, que quan em plantegen una formació de 30 hores per a una organització, que se solen donar en 4 setmanes màxim, sempre pregunto si puc donar-les en 10 mesos a 3 hores per mes. L'impacte en les persones és molt més gran si la formació s'allarga en el temps, que si es dona de forma condensada. Això és la gimnàstica emocional.

És un espai per a l'autoconeixement i la construcció personal.

És un espai d'intercanvi on tots aprenem de tots.

És un espai on no s'ha de discriminar ningú per motius econòmics. És per això pel que els ajuntaments, en el meu cas, subvencionen l'activitat, perquè les persones paguin un preu econòmic i fins i tot n'hi ha que venen becades pels serveis socials.

És un espai on no importa el teu sexe, el teu nivell formatiu, la teva cultura, la teva edat, la teva religió, els diners que tinguis, totes i tots sentim emocions, això és el que ens uneix!

És una porta al coneixement. Moltes persones, després del seu pas pel gimnàs emocional, han tornat a estudiar, a formar-se, hi ha qui ha escrit, pintat, s'ha apuntat a una coral, a ballar, ... El despertar de la consciència emocional, les eines de regulació emocional i el sentir-se autònoma emocionalment ens dona ales i ens ofereix un ventall infinit de noves oportunitats.

 

Hi ha gimnastes que diuen que les persones amb les que comparteixen l'espai de gimnàstica emocional són el seu grup de suport; altres que l'entrenament les ha ajudat a saber cap a on canalitzar la seva energia, d'altres que es veuen mes fortes per afrontar allò que els toca viure.

 

La metodologia alterna la teoria i la pràctica amb sessions on es treballa a través de les disciplines artístiques, des del moviment, la reflexió, la visualització, el sentit de l'humor, ...

 

"MENS SANA IN CORPORE SANO"

T'atreveixes a entrenar les teves emocions?