La concreció d’un somni...

 

El temps passa invisible però palpable...

 

Ara fa uns anys, un dia, fent un berenar en un bar de Terrassa, entre classe i classe, la Maria i jo, vam tenir un somni... El somni no tenia nom, però desprès es diria Kolam.

 

En aquest somni volíem poder ajudar als altres i al món a poder sentir-se millor en el seu dia a dia.

Ja havíem compartit varies sessions de risoteràpia, era divertit... les persones s'ho passaven molt bé.

 

Vam començar a afegir una reflexió, després de les sessions, relacionada amb la Consciència i la Regulació Emocional. A les persones els hi agradava poder compartir unes paraules, expressar les seves emocions i sensacions i no marxar tant sols amb la idea de que havien passat una estona divertida.

 

 

 

Mica a mica, vam pensar que hi ha molta gent que vol i necessita ser conscient de les seves emocions, que volen i necessiten eines per sentir-se millor i poder conduïr amb més habilitats aquelles emocions que ens costen més de digerir.

Mica a mica Kolam prenia forma... Ens vam “llençar a la piscina”!

 

Volíem aprofitar els nostres molts anys d’experiència, per fer quelcom especial i que es pogués instal·lar en l'interior de la persona, en forma d'un viatge en tren. Cada trobada seria un vagó amb un tema, un compartir, una convivència, unes emocions... i com aquell que diu... en un moment hem acabat el segon viatge amb més de 60 persones que han adquirit el seu tiquet i han participat d'aquets vagons que han sentit que havien de ser seus...

 

Així, aquell somni s’ha convertint en un projecte i per sort, tancant els ulls i confiant en la humanitat de la idea, s'ha convertit en realitat, una realitat carregada d'il·lusió que no es desprèn tant sols de la Maria i de mi mateix: ara som com una petita família en la que tots els que volen hi són part. Ningú demana si puges o baixes dels vagons... l'important són els moments compartits i els petits continguts que, en forma de cor, s'han anat formant dins de nosaltres...

Ara la il·lusió ha crescut de la mà de tots els viatgers de Kolam...

 

En aquest aspecte volem donar-vos les gràcies des del fons dels nostres cors, perquè sense cada un de vosaltres aquell somni no s'hagués pogut transformar en el que és ara: un espai de trobada i de creixement personal des del respecte, l'humor, les llàgrimes mesurades d'algunes emocions, somriures i les ganes de ser viatgers emocionals... gimnastes emocionals.

 

El somni continua... i en aquesta pàgina trobareu tot el que us oferim.

 

Moltes gràcies per estar amb nosaltres, moltes, moltes gràcies!!!

Entre tots i totes, TOT té un millor sentit...

 

Una abraçada ben gran tant de la Maria com de mi mateix!!!!!

 

 

Albert Bover

Juliol 2016