Entrenaments anuals

per als Viatgers emocionals

 

De la mateixa manera que anem al gimnàs

a mantenir en forma el nostre cos físic,

val la pena fer un tipus d’entrenament

per al nostre cos mental i emocional.

Us proposem un circuït anual amb viatges trimestrals:

La Gimnàstica emocional aconsegueix, a través dels diferents temes que anem tocant, que cadascú vagi prenent consciència de com està i cap a on ha d'anar.
Malgrat no plantejar-se com a sessions terapèutiques, sinó formatives, acabem fent molta teràpia de grup, perquè no son tallers on només parlem nosaltres els formadors, sinó que tothom pot dir la seva, en el punt i el moment que ho necessiti i com sempre passa, de vegades, aprens més de les experiències dels altres, que del propi marc teòric que es dona.

També ens trobem que comencem treballant un tema i el propi grup, per les preguntes, curiositats, necessitats del moment, et porta a parlar  d'altres coses i el taller es modifica. Això és genial perquè en realitat els temes que toquem han de poder remoure per tal d'ajudar-nos a créixer.

Hi ha alumnes que diuen que el taller de Gimnàstica Emocional és el seu grup de suport, d'altres que els/les ha ajudat a reflexionar i a saber cap a on dirigir la seva energia, d'altres es veuen més forts/es per afrontar allò que els ha tocat viure...

Tenim gent molt variada i d'edats molt diferents... però això, per nosaltres, és genial. Al cap i a la fi, tinguem l'edat que tinguem, haguem estudiat o no, estiguem més o menys preparats/es... a tots i a totes ens uneix que sentim emocions i que les hem d'aprendre a gestionar correctament.

Us convidem a llegir un article d'un dels nostres alumnes que expressa molt bé què és el que fem als tallers. El troballeu, en aquesta mateixa pàgina, després del guió dels tres cursos.

 

L’objectiu general d’aquests tallers és aprendre tècniques per a la millora del nostre benestar emocional.

Com a objectius específics:

 

  • Tenir una bona educació emocional

  • Despertar a la consciència de com sentim a cada moment

  • Observar que ens relacionem emocionalment amb tot el que ens rodeja i amb tots/es els que ens rodegen i millorar aquestes relacions

  • Conèixer com funciona el nostre cervell emocional

  • Aprendre a regular les nostres emocions i sentiments correctament

  • Guanyar en autonomia emocional,…

 

Alternarem sessions teòriques i pràctiques. La metodologia serà a partir de dinàmiques diverses.

Treballarem la part teòrica visionant vídeos i altres presentacions amb format digital, i la part pràctica serà molt diversa, amb dinàmiques variades, música, arts plàstiques, teatre social i jocs de rol, risoteràpia,...

A part, durant l’any, ens visitaran diversos professionals per conèixer altres tècniques relacionades amb el benestar.

 

Article: http://www.elpou.cat/noticia/2044/gimnastica/emocional

 

Aquest serà l’últim dimecres que ens trobarem al casal Flors Cirera. Hi arribem al voltant de les deu del matí. Som una dotzena de persones d’edats i procedències diferents. Hi predominen les dones. De fet, últimament sóc l’únic mascle. Si algú entrés a la sala on l’Albert i la Maria guien cada sessió d’una hora i mitja mal comptada, hi veuria un grup heterogeni. Ben mirat, a primera vista, potser diria ben convençut que no tenim res en comú. Que coincidim en aquella sala per recuperar el carnet de conduir.

 

Però, en els fons, no som tan diferents. Tenim un denominador comú: la voluntat de créixer personalment i trobar solucions o, almenys, adquirir algunes eines per gestionar les emocions. Identificar i entendre les pròpies i descodificar les dels altres. Cada dimecres ens exercitem amb la gent amb qui compartim les sessions, però la meta és acabar fent gimnàstica cada dia. Si cal, diverses vegades per mantenir-nos en forma.

 

Perquè, en les sessions que el col·lectiu Kolam oferta entre les activitats coordinades municipalment cada trimestre i que trobareu a l’Apuntador, s’hi ha de venir ben predisposat. De la mateixa manera que anem a fer exercici ben calçats i amb una tovallola per dutxar-nos quan acaba l’entrenament, a les classes del dimecres s’hi ha d’anar amb la ment oberta. Cal espolsar-se la vehemència, la timidesa i les pors i  —de vegades amb certa frustració— reconèixe’s en els exemples vivencials i els patrons de conducta nocius que es comenten, o emmirallar-se amb d’altres de més comuns i que, no obstant això, a cadascun de nosaltres ens sembla que pertanyen a una dimensió desconeguda. Que només els patim nosaltres, vaja.

 

Durant aquest trimestre hem fet un llarg viatge. D’una banda, al món que ens envolta i, de l’altra, al món personal que ens governa cada pas dia rere dia. El trajecte l’hem fet asseguts dins de diferents vagons. Hem treballat els valors socials a partir dels propis, la intel·ligència emocional, l’eix de la coherència, la por i la culpa, les emocions estètiques o la gestió de la ira. La tasca l’hem fet gairebé sempre amb un somriure als llavis encara que, internament, sabem que el que manipulem és material sensible i moltes vegades ens remou les entranyes.
 

Malgrat tot, l’experiència és innegablement positiva. Fa unes setmanes l’Albert ens va fer un regal. Ens vam asseure en rotllana i, vencent la timidesa, vam expressar a qui teníem a dreta i a esquerra el que més ens n’agradava: mirant-nos als ulls i amb el cor a la mà. Ho vam fer diverses vegades, aixecant-nos i canviant d’interlocutors. Un exercici complaent que va regalar-nos les orelles... de franc! Les classes no estan plantejades com una teràpia, però, explicant el que se sent i, sobretot, escoltant els altres amb respecte i sense prejudicis se n’aprèn molt. Moltíssim.

 

La capacitat de raonar — a banda de diferenciar-nos dels animals— fa que els humans ens plantegem la vida de maneres ben diferents, sovint antagòniques i condemnades a fer-nos la convivència ben difícil. Però les emocions, especialment les primàries (la por, la ira, la ràbia, l’alegria, la tristesa...) sí que ens equiparen a les bèsties i a la resta dels nostres iguals independentment del lloc on haguem nascut i de les circumstàncies que hagin envoltat les nostres vides. Les vivències teixeixen la memòria i predeterminen el nostre futur. Les emocions són volcans interns. Ens manen. Per això ens sentim més segurs i equilibrats quan aprenem a identificar-les i controlar-les.

 

Al capdavall, les úniques lliçons de vida són les que han provocat una hemorràgia d’emocions primàries que hem sabut administrar amb més o menys danys personals i col·laterals. Com aquells que tonifiquem la musculatura a la sala de fitness, es preparen per córrer una marató o neden d’un costat a l’altre de la piscina, treballar les emocions també ens fa més forts, més resistents i més humans. Si a partir de setembre voleu gaudir dels beneficis d’aquesta gimnàstica, apunteu-vos-hi. L’experiència és del tot recomanable.   

 

Carles Claret@carlesclaret Manresà (del 1977), català i del Barça. Llicenciat en Periodisme i Postgraduat en Gestió Cultural, Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals i Comptabilitat i Fiscalitat. Director d'El Pou Digital i cap de  redacció d'El Pou de la Gallina. Treballa darrere les càmeres a Televisió de Catalunya. Teatralment, ha fet tots els papers de l'auca. També ha impulsat diverses iniciatives empresarials en el camp de la cultura, l'oci i la restauració.     

 

Manteniment emocional

 

Per a totes aquelles persones que desitgin continuar el seu creixement personal i ja hagin fet el circuït de dos anys, podran seguir mantenint-se en forma amb les formacions mensuals i l’escola d’estiu.

Som conscients de que el creixement personal és un procés tant infinit com la persona ho desitgi.

Les persones treballades són persones que augmenten el seu nivell de benestar i de salut, milloren la pau interna i tenen més clar què volen que formi part del seu dia a dia.

 

 

Inscripcions al telèfon: 636360012 (Maria) 

kolamemocional@gmail.com

 

 

Equip Kolam